com celebrar el corpus

corpus

La trobada amb Jesús ens canvia la vida

Aquesta unitat didàctica l'he desenvolupat a una classe de  24 alumnes de 1r d'ESO en un institut de Secundària públic, dintre de l'horari de tutoria, amb alumnes que no fan Religió. Per tant, el meu vocabulari ha hagut de ser restringit i molt sensible a les diferents posicions, creences i religions que hi ha dins la classe.
- Quan els alumnes han entrat a l'aula s'han trobat la frase: "La coincidència és l'acció anònima de l'ordinador de l'Univers".
- Acompanyats d'una música relaxant (https://www.youtube.com/watch?v=UBjBWjLFr_Q) i tranquil.la han reflexionat individualment (1 minut) què significa aquesta frase. Què és la coincidència?
- A continuació, per parelles s'han explicat què volia dir per cadascun d'ells (2 minuts). I posteriorment, han tingut tres minuts per tal de, repartits en grups de quatre, explicar i enraonar. Després han tingut un minut més per tal resumir en una frase les conclusions a què han arribat.
- Després un representant de cada grup ha explicat a la classe què han escrit i a quines conclusions han arribat, només escoltant, sense opinar ni debatre.

- Llavors, els he donat unes instruccions al principi de l'activitat. (És una activitat que fem sovint i hi estan avesats. Els agrada molt i els ajuda a trencar la rutina i a poder treballar dins la tutoria, amb un altre clima ja molt diferent.) Els dic que els posaré una música (la que ells van triar fa dies com a himne de l'amistat dins de la classe: Cuenta conmigo de Río Roma, https://www.youtube.com/watch?v=duGSD-U0lk8 ) i aniran caminant per tota l'aula, sense deixar cap racó, de forma heterogènia, sense contacte, sense molestar-se i quan aturi la música els donaré una consigna cada vegada.
- 1a consigna: just amb la persona que tenim al davant, dir-li com ens trobem un una sola paraula.
- 2a consigna: somriure sense parlar.
Canvio la música, canvi de registre i els poso: El patio de Pablo López, https://www.youtube.com/watch?v=7aQaYt-1e2A. Que els agrada i els ajuda a estar profunds. Primer pujo molt el volum, i després el vaig baixant. Ara ja és reflexió personal, no han de xerrar.
-3a consigna: Què és allò que em fa por? Quines són les meves pors? Què em preocupa? (Pujo volum música). Deixo que escoltin música mentre caminen.
-4a consigna: A qui recorro quan estic malament? Quan tinc por? Quan pateixo?
-5a consigna: Jo sóc font de pau? Ajudo als que pateixen?

-6a consigna: La importància de la mirada. S'atura la música i miro amb dolcesa, tendresa, perdó al que tinc davant. Si em surt el puc abraçar, tocar-li l'espatlla, etc.

 



En silenci, de nou amb la música del principi, relaxant, cadascú seu al seu lloc i dibuixa, escriu, expressa quina relació té l'Amor, la Coincidència, l'Altr@ en les nostres vides.
De forma voluntària i espontània, en el cercle, expliquen com s'han sentit, què han pogut treure de conclusió, etc.
I pel dia següent han de dur una redacció de 150 paraules on expliquin una trobada, una coincidència que els hagués canviat la vida. (Assignatura de llengua).

Just quan sona el timbre esborro "l'ordinador de l'Univers" i escric "Déu" i l'autor de la frase: Einstein.
                                                                                  Mercè Rafecas

FE I CIÈNCIA DES DE LA COMPETÈNCIA INTRAPERSONAL

Curs: Les intel·ligències múltiples a classe de Religió

de Jesús Manuel Gallardo

Pràctica: Pepi Garrido

FE I CIÈNCIA DES DE LA COMPETÈNCIA INTRAPERSONAL

CURS: 1 de batxiller

TEMPORALITZACIÓ: 1 classes de 45 min.

OBJECTIUS:

• Aprendre que la fe, la raó i la ciència són experiències complementàries, no excloents entre sí.
• Un científic pot tenir una extraordinària competència matemàtica i alhora una competència espiritual desenvolupada que complementi la seva tasca.

METODOLOGIA:

Aplicar a l’aula els fonaments de la Teoria de les Intel·ligències Múltiples, en concret la intel·ligència intrapersonal. 

CONTINGUTS:  Tema 3 . Relació entre Fe, Raó i Ciència.

ACTIVITATS PLANIFICADES:

• RUTINA DE PENSAT: Penso – Veig – em Pregunto

• DIAPOSITIVES AMB EXEMPLES DE CIENTÍFICS que accepten la dimensió espiritual com a part de la realitat i de les seves motivacions o desitjos interiors.
• VISUALITZACIÓ D’UN VIDEO.  Exemple de científic no creient, amb una intel·ligència intrapersonal que exemplifica la dimensió espiritual com a  intrínseca a l’ ésser humà.
• RUTINA DE PENSAMENT: 1, 2, 3 - Pont

AVALUACIÓ: Bateria de preguntes individuals relacionades amb el video.

“Científics i creients?”

Rutina de pensament: Veig – Penso – em Pregunto

 

“Científics i creients?” – MOSTRA

“Científics i creients?” 

https://www.youtube.com/watch?v=898Z8M51Io4

UN PUNT BLAU PÀLID. Un visió del futur humà en l’espai, de CARL SAGAN

«En 1990, quan el Voyager 2 deixà Neptú i es disposà a sortir del sistema solar, girà per fer la darrera foto de la terra…»

 (EL PROFESSOR) A partir de la transcripció, fer un qüestionari o una rutina de pensament (1,2,3, PONT)

«Mira ese punto. Eso es aquí. Eso es nuestro hogar. Eso somos nosotros. Ahí ha vivido todo aquel de quien hayas oído hablar alguna vez, todos los seres humanos que han existido. La suma de todas nuestras alegrías y sufrimientos, miles de religiones seguras de sí mismas, ideologías y doctrinas económicas, cada cazador y recolector, cada héroe y cada cobarde, cada creador y destructor de civilizaciones, cada rey y cada campesino, cada joven pareja enamorada, cada niño esperanzado, cada madre y cada padre, cada inventor y explorador, cada maestro moral, cada político corrupto, cada “superestrella”, cada “líder supremo”, cada santo y cada pecador en la historia de nuestra especie vivió ahí: en una mota de polvo suspendida en un rayo de sol. La Tierra es un muy pequeño escenario en una vasta arena cósmica. Piensa en los ríos de sangre vertida por todos esos generales y emperadores, para que, en gloria y triunfo, pudieran convertirse en amos momentáneos de una fracción de un punto. Piensa en las interminables crueldades cometidas por los habitantes de un lugar del punto sobre los apenas distinguibles habitantes de alguna otra parte del punto. Cuán frecuentes sus malentendidos, cuán ávidos están de matarse los unos a los otros, cómo de fervientes son sus odios. Nuestros posicionamientos, nuestra supuesta importancia, el espejismo de que ocupamos una posición privilegiada en el universo … Todo eso lo pone en cuestión ese punto de luz pálida. Nuestro planeta es un solitario grano de polvo en la gran penumbra cósmica que todo lo envuelve. En nuestra oscuridad —en toda esa inmensidad—, no hay ni un indicio de que vaya a llegar ayuda desde algún otro lugar para salvarnos de nosotros mismos. Dependemos sólo de nosotros mismos. La Tierra es el único mundo conocido hasta ahora que alberga vida. No hay ningún otro lugar, al menos en el futuro próximo, al cual nuestra especie pudiera migrar. Visitar, sí. Colonizar, aún no. Nos guste o no, en este momento la Tierra es donde tenemos que quedarnos. Se ha dicho que la astronomía es una experiencia de humildad, y yo añadiría que también forja el carácter. En mi opinión, no hay mejor demostración de la locura que es la soberbia humana que esta distante imagen de nuestro minúsculo mundo. Para mí, recalca la responsabilidad que tenemos de tratarnos los unos a los otros con más amabilidad y compasión, y de preservar y querer ese punto azul pálido, el único hogar que jamás hemos conocido».