dissabte, 19 de maig del 2018

La trobada amb Jesús ens canvia la vida

Aquesta unitat didàctica l'he desenvolupat a una classe de  24 alumnes de 1r d'ESO en un institut de Secundària públic, dintre de l'horari de tutoria, amb alumnes que no fan Religió. Per tant, el meu vocabulari ha hagut de ser restringit i molt sensible a les diferents posicions, creences i religions que hi ha dins la classe.
- Quan els alumnes han entrat a l'aula s'han trobat la frase: "La coincidència és l'acció anònima de l'ordinador de l'Univers".
- Acompanyats d'una música relaxant (https://www.youtube.com/watch?v=UBjBWjLFr_Q) i tranquil.la han reflexionat individualment (1 minut) què significa aquesta frase. Què és la coincidència?
- A continuació, per parelles s'han explicat què volia dir per cadascun d'ells (2 minuts). I posteriorment, han tingut tres minuts per tal de, repartits en grups de quatre, explicar i enraonar. Després han tingut un minut més per tal resumir en una frase les conclusions a què han arribat.
- Després un representant de cada grup ha explicat a la classe què han escrit i a quines conclusions han arribat, només escoltant, sense opinar ni debatre.


- Llavors, els he donat unes instruccions al principi de l'activitat. (És una activitat que fem sovint i hi estan avesats. Els agrada molt i els ajuda a trencar la rutina i a poder treballar dins la tutoria, amb un altre clima ja molt diferent.) Els dic que els posaré una música (la que ells van triar fa dies com a himne de l'amistat dins de la classe: Cuenta conmigo de Río Roma, https://www.youtube.com/watch?v=duGSD-U0lk8 ) i aniran caminant per tota l'aula, sense deixar cap racó, de forma heterogènia, sense contacte, sense molestar-se i quan aturi la música els donaré una consigna cada vegada.
- 1a consigna: just amb la persona que tenim al davant, dir-li com ens trobem un una sola paraula.
- 2a consigna: somriure sense parlar.
Canvio la música, canvi de registre i els poso: El patio de Pablo López, https://www.youtube.com/watch?v=7aQaYt-1e2A. Que els agrada i els ajuda a estar profunds. Primer pujo molt el volum, i després el vaig baixant. Ara ja és reflexió personal, no han de xerrar.
-3a consigna: Què és allò que em fa por? Quines són les meves pors? Què em preocupa? (Pujo volum música). Deixo que escoltin música mentre caminen.
-4a consigna: A qui recorro quan estic malament? Quan tinc por? Quan pateixo?
-5a consigna: Jo sóc font de pau? Ajudo als que pateixen?
-6a consigna: La importància de la mirada. S'atura la música i miro amb dolcesa, tendresa, perdó al que tinc davant. Si em surt el puc abraçar, tocar-li l'espatlla, etc.
 



En silenci, de nou amb la música del principi, relaxant, cadascú seu al seu lloc i dibuixa, escriu, expressa quina relació té l'Amor, la Coincidència, l'Altr@ en les nostres vides.
De forma voluntària i espontània, en el cercle, expliquen com s'han sentit, què han pogut treure de conclusió, etc.
I pel dia següent han de dur una redacció de 150 paraules on expliquin una trobada, una coincidència que els hagués canviat la vida. (Assignatura de llengua).

Just quan sona el timbre esborro "l'ordinador de l'Univers" i escric "Déu" i l'autor de la frase: Einstein.
                                                                                  Mercè Rafecas

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.